Resultats de la cerca frase exacta: 164
|
1.
variar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer diferent per un canvi parcial. Diversificar 1 . Sotmetre a canvis successius (un ordre de fets). Sofrir un canvi parcial, esdevenir diferent. [...]
|
|
2.
variar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
|
3.
variar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [modificar] variar. 2 [diversificar] variar. Variar els menjars, variar las comidas. v intr 3 [modificar-se] variar. El seu aspecte ha variat, su aspecto ha variado. [...]
|
|
4.
variar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 variar. Variar los temas de conversación, variar els temes de conversa. v intr 2 [modificarse] variar. El aspecto de la ciudad ha variado mucho, l'aspecte de la ciutat ha variat molt. 3 mar declinar. [...]
|
|
5.
variar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. canviar. 2 v. intr. Cp. oscil·lar, fluctuar canviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
variador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa variar. variador de velocitat Aparell de transmissió que permet de variar la relació de velocitat entre l'arbre d'entrada i el de sortida d'una manera progressiva i sense interrompre el moviment. [...]
|
|
7.
termolàbil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que modifica o perd certes propietats en variar la temperatura. Substància termolàbil. [...]
|
|
8.
oscil·lar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, moure's entorn d'un eix o d'un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit contrari. Oscil·lar un pèndol, un gronxador. Presentar alternatives. Els teus sentiments oscil·len. Una magnitud, variar periòdicament. [...]
|
|
9.
transmutació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de transmutar o de transmutar-se; l'efecte. La transmutació dels metalls perseguida per l'alquímia. Canvi d'identitat d'un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen. [...]
|
|
10.
ameba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Protozou de l'ordre dels ameboides, constituït per una cèl·lula eucariota habitualment nua i uninucleada, limitada solament per la membrana citoplasmàtica, que pot variar contínuament de forma a causa de l'emissió de pseudopodis, amb funció locomotriu i [...]
|
